I ara, què fem amb els lloguers?

07-04-2020 0 comentaris ATECA - Altafulla

La COVID-19 està sent una pandèmia que ens està atacant amb una força desmesurada.

Ens està fent mal a la nostra salut, atacant als nostres grans, a qualsevol que tingui la mala sort de creuar-se amb el virus i posant fi a la vida de moltes persones. Alguns d'ells coneguts, amics, familiars... gent propera.

I, tot això sense poder fer res per evitar-ho. Perquè el virus no el veiem, no el sentim i, per tant, només podem prendre mesures per intentar esquivar-lo. Si ha funcionat el que hem fet, només ho sabrem d'aquí a 14 dies.

Però la COVID-19 no només ens està fent mal a la salut. Són més els fronts que té oberts. Les estratègies d'atac que utilitza.

El desconeixement de com actua, què provoca, com frenar-lo i com protegir-nos, ens està creant, també, un estat emocional fràgil. Els nervis, la por, la sensació d'impotència... El no saber què, com o quan, ens provoca neguit, malestar, tristor.

I sí, a tot plegat, li sumem la situació de crisis econòmica en la que tot el país s'hi està ficant, l'altre front de la COVID-19 afecta psicològicament a la societat.

Tots ens hi estem a casa. Tancats. Confinats. Sense poder sortir més que a satisfer les necessitats més bàsiques: comprar menjar, anar al metge o a la farmàcia. I, per tant, tant autònoms, comerços com petits negocis veuen com, dia rere dia, la seva empresa, el seu sustento, el seu esforç i la seva lluita de tota una vida, s'està veient minvat.

No poden seguir exercint les seves feines, no poden seguir ajudant als seus veïns, no poden seguir treballant per guanyar-se la vida. Així que, senzillament, els seus ingressos s'aturen. Es congelen. Desapareixen.

Però, d'altra banda, les despeses continuen. I, tot plegat, és una situació tan surrealista i fins i tot de ficció, que tot deixa de tenir sentit i, psicològicament el mal és tan gran que difícilment es veu sortida.

El Govern Espanyol ha promès ERTOS i ajudes per a les empreses, els autònoms i els petits negocis. Però, com molts han pogut comprovar les últimes setmanes, no s'estan aprovant tots els ERTOS ni els bancs estan concedint tots els ICOS promesos... Els impostos segueixen pagant-se, les quotes, els subministraments... TOT suposa una despesa quan els ingressos han deixat d'existir.

Per tant, què podem fer? Què poden fer els nostres comerços? Les nostres empreses? Els nostres professionals?

Diuen que la solidaritat és la millor defensa contra la COVID-19. I, potser, sigui veritat. Almenys, psicològicament. Almenys, emocionalment.

I és que ara és el moment que tots plegats ens ajudem. Amb totes aquelles eines que estiguin al nostre abast. Duent a terme aquelles petites accions que, pels altres, puguin significar tot un gest d'humanitat, de bondat i un impuls i alè per aconseguir la supervivència. La nostra supervivència. La de tota Altafulla.

Com hem dit, les ajudes depenen de l'Estat i, com estem veient, aquestes no estan arribant a tothom per igual. Però el que sí que podem fer és facilitar el camí dels nostres veïns més afectats. I això implica allargar la mà i donar-los suport.

És moment de donar-nos suport. De fer ús dels nostres comerços locals, d'impulsar l'economia d'Altafulla i de fer tot allò que estigui a les nostres mans.

Els propietaris dels locals que tenen arrendats a les empreses, és ara quan han de demostrar que fem equip. Buscant i oferint facilitats per a poder dur a terme els pagaments mensuals.

Les solucions poden ser pactades entre propietaris i llogaters. Entre veïns, i parlant, tot arribarà a un bon punt. Ja sigui concedint-los ajornaments, rebaixant l'import dels pagaments o, inclòs, si fos possible, eliminant-los durant els mesos que estigui vigent el confinament.

Així doncs, serà més fàcil pels afectats poder respondre la pregunta que encapçala aquest article; "I ara, què fem els lloguers?". I, a més d'ajudar-los a poder resistir a aquests durs mesos que estem vivint, els hi facilitarem poder mantenir viu el seu negoci. Negoci del qual tots, a Altafulla, ni fem i farem ús. Ningú coneix quina és la situació personal que els autònoms, comerços i negocis estan vivint més enllà del que és econòmic. Potser tenen familiars malalts, o ells mateixos, i els problemes se'ls hi amuntonen un rere l'altre sense fre.

Així que pensem en el present. Pensem en el futur. Ajudem-nos així com les nostres possibilitats ens ho permetin. Si no ho fem, de ben segur el temps passarà factura a la nostra pròpia consciència.

 

Si t'ha agradat pots compartir a les xarxes socials!

Fes-nos saber el que penses

* Camp requerit

Comentaris (0)